divendres, 23 de setembre del 2016

Poemes de caragOOls

Poemas de caracoles

il·lustració de Melanie Mikecz
El cargol

Amb tres gotetes de pluja
enganyaré el cargol
perquè surti i tregui banya
encara que faci Sol.

Els cargols
(M. Vayre)

Amb la caseta a l'esquena
caminen a poc a poc,
si la pluja els treu de pena
amb el sol no van enlloc. 
(...) 
*


On vas cargol,
tan carregat?
Duc la casa
o el terrat!
Que fas, cargol,
dins el jardí?
Menjo fulIes
sota un pi.

Il·lustració de Laura Watson
El cargol
Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.
Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.
I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: «Cargol, treu banya!»
mig em moro de poruc.
*

A un caragol 
(Àngel Guimerà)

Ha plogut i no fa vent.
La terra es vesteix de nit,
i dins la fosca nit ha sortita pasturar lentament.

Passeja amb gest indolent
sa caseta pel redol,
i quan passa el caragol
sobre una branca de mata
deixa una estela de plata
que brilla al llum del farol.

Il·lustració de Marie Desbons

El caracol Martín
(Maria Alicia Esaín)

Una vez en mi jardín
pasó algo extraordinario:
se vio al caracol Martín
sentado leyendo el diario.
Le pregunté preocupada:
—Oiga señor, ¿qué le pasa?
Él me dijo tristemente:
—Aquí ando, buscando casa

—¿Qué ha pasado con la suya?
—fue mi pregunta inmediata.
—La he perdido —dijo el pobre—

¡Un auto casi me mata!

—No se aflija, Don Martín
—le contestó mi hermanita
y en un momento le puso
sobre el lomo, una cajita.

Entonces el caracol
se fue a dormir muy contento
porque en lugar de una casa…

¡Tenía departamento!
*
El caracol Babacol
(Marisa Alonso)

El caracol Babacol
saca los cuernos al sol,
y duerme tranquilamente
en una hoja de col.

Una ráfaga de viento
le ha tirado de la hoja,
le lleva con mucha fuerza
rodando hecho una bola.

Metido dentro de casa
el caracol mareado,
no se atreve a salir
aunque el viento ya ha parado.

Abre los ojos despacio,
su casa no tiene daños,
con todo lo que ha rodado
se ha salvado de milagro.

Al fin asoma los cuernos
y queda maravillado,
¡todo está lleno de hojas!
lechugas, coles y nubes.

Este lugar es precioso,
le gusta para vivir,
la casa la lleva a cuestas
sólo debe decidir.

No hay mal que por bien no venga,
piensa feliz y contento,
el caracol Babacol
ya no tiene miedo al viento.



Aquel caracol
que va por el sol,
en cada ramita
llevaba una flor.

¡Que viva la gracia,
que viva el amor,
que viva la gracia
de aquel caracol!
(popular) 

dimarts, 20 de setembre del 2016

Poema de otoño

Vuelan las hojas con los poemas: otoño-poesía


Sobre las húmedas
callecitas
el viento juega
con las hojitas.


Hojas del árbol
que en el otoño
se va quedando
desnudo y solo.


El viento canta
mientras las lleva
por las ciudades,
campos y aldeas.


Y todos miran
cómo el otoño
teje y desteje
su alfombra de oro.


(Miguel Moreno Monroy / Holly Hatam, il.)

diumenge, 18 de setembre del 2016

Va de boleeeets

Som boletaires, amb un cistell de versos



Estam en la tardor, ha plogut i per tot arreu surten els bolets.
Així, hem agafat la cistella i hem anat al bosc a recollir versos i bolets.

Som boletaires

Som boletaires
som cistellaires,
la nostra vida
és el rovelló.
Sentint la flaire
no triguem gaire
a tenir ple
el cistell i el sarró.
 
Fredolics, reigs, carreteres,
mollarics i xampinyons,
rossinyols, magencs, llanegues,
cama-secs i moixernons.
 
I al voltant dels pins s’albiren
rovellons i pinatells.
I al voltant de les alzines
surenys i carlets novells.
 
Som boletaires...

La il·lustració és de Subi

dimarts, 13 de setembre del 2016

tornam a l'escola amb la motxilla plena de poesia

Els llibres són a punt i els versos també


Els llibres ja són a punt, la motxilla plena, tot arreglat per anar a classe. El dia de tornar ha aplegat.  Avui s'enceta el col·le i ja és hora d'anar-hi. No s'oblideu de ficar en alguna butxaqueta uns quants versos, com aquests tan simpàtics i bonics que ens ha regalat el nostre amic i poeta Joan Josep Roca. Gràcies. Jo ja els tenc embolicats en un mocadoret blanc -per a que no s'embrutin- i ficats a l'estoig.

Els llibres són a punt

El llibreter diu, a la mare,
que els llibres són a punt,
setembre retorna el disgust
d'encetar, de nou, les classes.
M'acomiado de la platja,
d'aquell corriol de formigues,
d'aquell no parar de riure
sota l'ombra de la plaça.
Caldrà retrobar els amigots,
aquells que enceten matins
per a guanyar-se a la mestra.
Parlant amb la finestra,
li he pregat llargues les nits
i més curtes les lliçons. 


 Les il·lustracions són de Sarah Massini.

dilluns, 12 de setembre del 2016

Començam el curs!

Dia 12 de setembre vàrem començar un nou curs.
Esperem que vagi tot molt  bé i poguem aprendre moooolt!!!

diumenge, 11 de setembre del 2016

poesia per al primer dia de classe





És hora de tornar al col·le! D'aprendre, llegir, jugar, investigar, pintar, compartir, crear, conèixer, imaginar... i també de poemar. No s'oblidem de la poesia en aquest curs acadèmic que ara encetem.

Bon curs a tots i totes, a mestres i alumnes!

La meva escola
(Àngels Garriga )

El pare i la mare
no pensen sinó en mi:
em fan anar a l’escola
a aprendre de llegir.

Cantem, sabem rondalles,
tenim peixos i ocells,
plantem llavors menudes,
reguem arbres molt vells.

Ja sé les beceroles,
de comptes també en sé,
dibuixo flors i estrelles,
i escric d’allò més bé.

M’agrada tant l’escola
que no ho puc explicar;
a l’hora de sortir-ne
ja hi voldria tornar.


Les il·lustracions són de Jane Massey.