dissabte, 30 de juny del 2012

Feina d'estiu!! Poemes...


Llueve, llueve, llueve
llueve y hace sol
y un gran arco iris,
con siete colores,
llama a mi balcón.

No pude por menos
que abrir la ventana:
guirnaldas de fiesta
eran sus colores
y olía a manzana.

De un salto muy grande
al rojo llegué...
¡Cientos de amapolas
allí me encontré!

El anaranjado
quiso presumir
de hermosas petunias
que había en el jardín.

Bajé al amarillo,
narcisos hallé
y, media docena,
tan solo encontré.

Viajé por el verde
y allí pude ver
a la enredadera
cubrir la pared.

Saludé al azul,
el color del cielo
y, dándole un beso,
le dije: -¡te quiero!

Tobogán de abril,
sueño de colores,
me llevó al añil
colmado de flores.

Vi un extenso prado
donde los poetas
escribían sus versos
con tinta violeta.

El bello arco iris,
de siete colores,
me acompañó a casa
con la cesta llena,
colmada de flores.

Solo cuando llueve
y despierta el Sol,
un gran arco iris,
con siete colores,
llama a mi balcón.

La il·lustració és de Sasha Ivoilova-Саши Ивойловой
Hola al·lots i al·lotes


Voldria que aquest estiu vos ho passassiu beníssim, bé sigui jugant, nedant, passejant, muntant en bicicleta, escrivint, inventant... i per suposat, LLEGINT.
Faré la meva petita aportació a la lectura oferint-vos diferents poemes al llarg de l'estiu, perquè els pogueu llegir, copiar, dibuixar, decorar...
Tant de bo en tornar al setembre me dugueu qualque poema amb un dibuix ben bonic per començar a decorar una altra vegada el nostre espai de convivència escolar, la classe i el passadís. 
No tengueu peresa, segur que ho fareu beníssim...
I si un poema és molt llarg i només en voleu copiar un bocinet, també serà ben acceptat...
Va, ànim, i una aferrada als meus fantàstics alumnes!
Marga 

dimecres, 27 de juny del 2012





L'estiu
Riu, riu
que ve l'estiu
ballant altiu.

Vesteix...
de roig,
de sol;
de blau,
de cel;
de verd,
de mar;
de groc,
de blat;
de blanc,
de cranc.
No,
el crac no va de blanc,
però també ve ballant.

La il·lustració és de Francesca Cavallaro.

dissabte, 23 de juny del 2012

Nit de Sant Joan

Nit de sant Joan
(Jaume Sisa)

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, l’estiu ens arriba
de mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hivern es retira.
 
Si arribes l’amor, mai més moriria.

Les flames del foc la nit tornen dia, 
si arribes l’amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan, és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa.
Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Imitarem al sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de berbena ocells i astres.
I augment les virtuts d’herbes i agües.

Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.(Bis)

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, l’estiu ens arriba 
de mans d’un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Que li fa de guia?
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, déu de l’enganyifa 
cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adorno els infants i faig que somniïn, 
enamoro als grans i faig que s’odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances
Petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes i porta perfums
dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l’estona potser un comediant
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut i què més?
Sóc immortal

Si mireu les flames del foc...



Fem la rotllana al voltant del foc, cantant i ballant (il. Elena Kudryashova)

dissabte, 16 de juny del 2012

Aquest final de curs hem fet la I cursa de tota l'escola fent una volta a l'escola i la plaça o dues, segons l'edat. Després de l'esplai es va fer entrega de diplomes als guanyadors de totes les categories, masculina i femenina, per cursos... Tot això organitzat pels professors d'EF, en Vicente i n'Alex.





divendres, 15 de juny del 2012

Poema (Susana Hernández)





Me adentré lentamente
en el misterio de las letras;
tras ellas llegaron las palabras
que dieron sentido a los trazos infantiles
que una y otra vez,
sobre un papel en blanco dibujaba.

Con esas pocas letras y palabras
la vida poco a poco se enredaba,
mientras de forma furtiva y solitaria
sentimientos y versos se mezclaban.

Son esas mismas letras de la infancia
las que han ido apaciguando los fantasmas
-que a los veinte años
anidan en la almohada-
ayudadas, ahora sí, de más palabras.

Los versos crecen
transformándose en poemas,
donde vas dejando las huellas de tu vida,
unas veces profundas, decididas,
otras veces inseguras y perdidas.

Las palabras siempre quedan,
incluso puede que quede algún poema,
pero la vida pasa,
y según pasa, se aleja.
Ni la más hermosa flor…
es eterna,
y hasta a los mejores hombres
se los tragará la tierra.

Me adentré lentamente
en el misterio de las letras,
llené mi vida de amor, de libros
y poemas,
y encontré al fin,
 el porqué de mi existencia.

(Susana Hernández)

dijous, 14 de juny del 2012

Al pati assajant el ball

Avui hem fet d'espectadors del ball dels alumnes de 4t A.


Primer hem ballat noltros i ells ens miraven i deprés viceversa, noltros miràvem i ells ballaven.

llibre de poemes



*

Yo, mi, me, conmigo
(María Jesús Jabato)
Ya soy un niño mayor:
Subo solo en ascensor
y no soy aquel pringado
que ahogado y asfixiado
boqueaba como un pez,
al pisar la planta diez.
Ahora en casa... ¡Como un rey!
Solo yo impongo la ley:
Como galletas de coco,
veo los Simpsons un poco,
oigo música, vagueo,
juego al fútbol, brujuleo,

voy descalzo como un rayo,
hago de mi capa un sayo,
entro en internet y ligo;
Estoy yo, mi, me, conmigo



 Mola mazo
(María Jesús Jabato)

Cuelga la llave en mi pecho.
Ya puedo darme el pegote
y aunque no tengo bigote
como Dalí o don Quijote,
soy un niño hecho y derecho.

Me quema como un balazo
de plata bajo la ropa,
es un metal que galopa,
un calambrazo, un pinchazo.
Llevar llave mola mazo.

dimecres, 13 de juny del 2012

Ball de Bruno Mars

Practica molt... El ball ja està complet! I aprèn bé sa cançó...
Queda  poquet per al darrer dia de classe!
Recorda que has de dur calçons texans curts i una camiseta blanca... I esportives!
Què divertit!

dimarts, 12 de juny del 2012

Aniversari de n'Adrià ...coca

Avui celebram l'aniversari de n'Adrià.

  Molts d'anys...



Ha duit una coca feta de sa mare i ha estat boníssima! Volem repetir!!!


Posarem la recepta de la coca, per qui la vulgui fer a casa...

dilluns, 11 de juny del 2012

CURSA A L'ESCOLA

Aquest divendres 15 de juny, els mestres d'Educació Física han preparat una cursa al voltant de l'escola per tots els cursos del centre, des d'Infantil fins al tercer cicle de Primària. L'horari previst de les diferents curses organitzades per categories serà de 9.30 a 11.30 h. Desprès del pati es realitzarà la ceremònia d'entrega de diplomes als guanyadors amb música i farem un poquet de festa. Pensa en dur camiseta, calçons curts i esportives. Tots correm!!!!

Adivina adivinanza... poesía de Joaquín Sabina


Adivina adivinanza

Eran dos hermanas,
la noche y el día,
una tramontana,
otra gota fría.

Eran dos hermanas,
el sol y la luna,
una de avellanas,
otra de aceituna.

Eran dos hermanas,
lija y terciopelo,
eran dos cristianas
huérfanas de cielo.



Eran dos hermanas,
el llanto y la risa,
una marijuana,
otra yerbaluisa.

Eran dos hermanas,
pensión y viaje,
fines de semana,
corazón salvaje.

Eran dos hermanas,
agosto y febrero,
una tengo ganas,
otra ya no quiero.

Eran dos hermanas,
gusanas de seda,
vírgenes fulanas,
sálvese quien pueda.

La il·lustració és de Marco Cazzato.

diumenge, 10 de juny del 2012

Poesia




Si llora un niño
es como si lloraran
todos los niños.
Ríe, Judit,
por si todos los niños
ríen así.


La il·lustració és de Moises Braga

dissabte, 9 de juny del 2012

Aqualand

Ahir va ser la sortida a Aqualand PER AL SEGON CICLE.
 Ens ho passàrem de bé!
 Sobretot dins l'aigua! 
Ni que fòssim peixos...
VOLEM REPETIR!!!!!!


El dinar va ser ràpid, perquè teníem pressa per acabar de menjar i tornar a les piscines i als tobogans...
Agraïm a ÚLTIMA HORA aquest detall amb tants de participants als seus concursos:
GRÀCIES


MOLTÍSSIMES GRÀCIES...
vOLEM REPETIR!!!!!!

divendres, 1 de juny del 2012

POESIA


Comiendo poesía

La tinta se resbala de las comisuras de mi boca.
No hay felicidad como la mía.
He estado comiendo poesía.

La bibliotecaria no cree en lo que ve.
Sus ojos están tristes
y camina con las manos en los bolsillos.

Los poemas ya no están.
La luz es opaca.
Los perros están en el sótano y suben.

Sus ojos se desorbitan,
sus blancas patas queman como la maleza.
La pobre bibliotecaria se pone a patear el suelo y llora.

Ella no entiende.
Cuando me arrodillo y lamo su mano,
ella grita.

Soy un hombre nuevo.
Le gruño y ladro.
Retozo alegremente en la libresca penumbra.

la il·lustració és de Selçuk Demirel.