la castanyera, la castanyera;
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat.
La camisa li va petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc, cloc,
i al ballar sempre gira així.

Les castanyes ja comencen a caure -il. Krisztina Maros-
Ja s'apropa la festa de la Castanyada i el Dia de Difunts.
Castanyes, poemes i cançons difonent les nostres tradicions i folklore
popular. Un cucurutxo ben ple de castanyes torrades i versos per
ambientar la tardor.
Que guapo el dibujo, i tambien el poema!!!
ResponEliminaLAS CASTANYES ESTAN MOLT MOLT MOLT MOLT VONES
Elimina